Ambar / ABÚS SEXUAL

Segons la definició d’abús sexual del Centre Nacional de Maltractament i Abús Sexual dels EUA (1978):

“En els contactes i interaccions entre un infant i una persona adulta, es parla d’abús sexual quan la persona adulta (agressor/a) utilitza l’infant per estimular-se sexualment a si mateix, al nen/a o a una altra persona. L’abús sexual pot ser comès per una persona menor de 18 anys, quan aquesta és significativament major que l’infant (víctima) o quan està (l’agressor/a) en una posició de poder o control respecte la víctima.”

Símptomes i seqüeles de l’Abús Sexual:

En primer lloc les seqüeles poden encaixar en el Diagnòstic ESTRÈS POSTTRAUMÀTIC (DSM-IV, APA 1996). Judith Herman (1992) planteja un esquema que amplia la problemàtica en relació als vincles que la víctima estableix amb l’agressor/a, i l’anomena: “Síndrome d’estrès posttraumàtic complex”

Aquesta autora agrupa les seqüeles de la següent manera:

– Antecedents d’haver estat sotmeses a un control totalitari durant un període prolongat (de mesos o d’anys)
– Alteracions en la regulació de l’afecte
– Alteracions en la consciència
– Alteracions en l’autopercepció
– Alteracions en les relacions amb els altres
– Alteracions en el sentit de la pertinença

Basant-nos en l’experiència del treball amb supervivents d’abús sexual i incest hem trobat els següents símptomes i efectes posteriors en la vida adulta.

Pors:

Temors diversos, por a estar sol/a, a la foscor, a l’abandonament, inclús de la o el terapeuta; al rebuig, als canvis, a estar en públic, a la intimitat, per la qual cosa les relacions de parella són molt dificultoses.

Por a perdre el control, por a embogir, a ser tocat/da, a la sexualitat i als sentiments o sensacions sexuals; temor a certs llocs (regularment associat a l’abús); pors inexplicables relacionades amb els propis fills, protegint-los excessivament i no deixant-los amb cap altra persona; por als exàmens pèlvics, posterguen l’anada al metge, es resisteixen a ser visitades o es dissocien quan estan sent examinades, por a certs llocs com parcs, boscos, dormitori, cases, etc.

Símptomes físics:

Les persones que han patit abusos solen tenir molta tolerància al dolor, al cansament, a la gana, és a dir, no tenen sensibilitat per a observar els senyals del seu cos. Contràriament, algunes sensacions són expressades amb reaccions físiques.

Tendeixen a amagar el seu cos.

Presenten molts problemes respecte a la imatge corporal, per la qual cosa s’engreixen fàcilment, com a protecció, o bé tenen problemes alimentaris com l’anorèxia o la bulímia.

Presenten malalties físiques amb forts components psicològics, com els trastorns psicosomàtics o somatoformes. S’autolesionen. També solen rebutjar el seu cos “jo no m’accepto així”.

Pateixen també de tensió muscular, per la qual cosa és freqüent la cefalea per tensió i dolor d’esquena. Presenten trastorns gàstrics inexplicables o són freqüents els problemes ginecològics com l’amenorrea, la dismenorrea, la dispareunia i vaginisme.

Seqüeles emocionals:

La llista de les seqüeles és àmplia i complexa: desordres de l’alimentació, (anorèxia, bulímia, etc.) Distorsions de la percepció del propi cos.

Es poden observar diferents trastorns d’ansietat, especialment atacs de pànic. Sentiments de culpa. La majoria de les persones supervivents han passat molts anys sentint que elles/ells van ser les/els culpables de l’abús i es retreuen no haver-se defensat, no haver demanat ajuda, haver-ho permès i haver sentit plaer.

També presenten conductes molt controladores. Solen controlar en les relacions, al treball, amb molta tendència a la perfecció, com a defensa davant l’angoixa de perdre el propi control.

Un aspecte important és la despersonalització i desrealització, solen sentir-se com si fossin elles mateixes, estranyes o dissociar-se, experimentant personalitats múltiples.

Els sentiments de desesperança són freqüents. Moltes de les persones tenen la idea que no són normals i que mai podran sortir-se’n, tenen forts sentiments d’oblidar el que va passar, i es frustren quan això no és possible.

Relacions:

Les persones supervivents tenen molta dificultat per acceptar l’amor dels altres, perquè preval el sentiment de no merèixer, de ser indigna, d’estar tacada “ser bruta”, “dolenta o defectuosa”.

La convivència en parella dificulta l’expressió de sentiments. Moltes vegades es contenen d’expressar el que senten per temor a perdre el control i la idea que alguna cosa molt dolenta passarà; per altra banda, el desbordament de la ira és una característica que desconcerta la parella.

Trastorn d’estrès posttraumàtic:

El Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT) és una categoria diagnòstica específica lligada a l’experimentació de successos traumàtics que inclou:

– Símptomes de reexperimentació del trauma com la presència de records, pensaments o imatges recurrents, malsons i flashbacks.
– Símptomes d’evitació d’estímuls associats amb el trauma com l’evitació de records, pensaments, sentiments, activitats, llocs, aspectes i persones.
– Hiperactivació amb símptomes com la dificultat de conciliar el son, de concentrar-se, hipervigilància i respostes de sobresalt (American Psychiatric Association, 1994).

TEPT preval en persones víctimes de fets traumàtics com poden ser casos de violació, abús sexual, maltractament físic infantil i violència de gènere, entre altres. TEPT pot ser tant una resposta al trauma de tipus agut com de caràcter crònic.

Sexualitat:

Aquesta àrea ofereix múltiples símptomes i seqüeles. Alguns d’ells són: anorgàsmia, dificultat per a gaudir de la sexualitat, dificultat per ser tocada, rebuig al sexe, aquest és considerat dolent, brut, pecaminós.

Moltes vegades tenen “flashbacks” durant la relació sexual, sensacions corporals desagradables, pànic o abstinència total de sensacions (anestèsia corporal).

Pot ser també que presenti una conducta promiscua, sexe obsessiu i compulsiu, sense satisfacció com a producte de la seva autopercepció: “Només sóc un objecte sexual”.

Memòria:

Moltes de les supervivents no recorden l’abús o tenen únicament idees vagues, records entretallats o sensacions corporals que els fa pensar que “alguna cosa va passar”.

Poden patir llacunes mentals, especialment si es dissocien. Per altra banda, solen tenir somnis o malsons de l’abús o simbòlics del mateix abús. Els “flashbacks” són freqüents, a l’igual que els disparadors, que es presenten davant estímuls que es poden associar al trauma.

 



AMBAR NEWS
Inscriu-te per rebre totes les novetats d'Àmbar