Ambar / QUÈ FEM

Orientació i assessorament

Ajuda en forma d’orientació i consell d’un professional qualificat d’Àmbar.

Aquesta ajuda està dirigida a aconseguir que la persona tingui un coneixement més gran de les seves pròpies capacitats i interessos i l’ajuda a definir i aconseguir amb més claredat i seguretat els seus objectius.

Tractament psicoterapèutic

Dirigit a la resolució de problemes i/o patologies derivades de qualsevol forma de maltractament.

EMDR

Dessensibilització i reprocessament per moviments oculars o EMDR (acrònim en anglès de Eye Movement Desensitization and Reprocessing) és una tècnica psicològica terapèutica utilitzada per dessensibilitzar i reprocessar traumes psicològics d’una manera natural i ràpida. El mètode va ser creat i ha estat desenvolupat des de 1987 per la Dra. Francine Shapiro.

L’EMDR és un model de psicoteràpia complex, i integra elements i components procedents de diferents enfocaments. No obstant això, el més cridaner de l’EMDR és la utilització de l’estimulació bilateral, ja sigui mitjançant moviments oculars, sons o copets (tapping), amb els quals s’estimula un hemisferi cerebral per vegada.

Juntament amb conceptes teòrics provinents d’altres teories psicològiques (processament bioinformacional, psicologia conductual, cognitiva o humanística, sistemes familiars i psicodinàmica), l’EMDR pren prestats diversos models, termes i tècniques, que integra d’una manera particular. Les investigacions a què ha estat sotmès al llarg dels darrers vint anys converteixen aquest model en un dels tractaments psicoterapèutics que compten amb majors estudis de validació científica. Actualment l’EMDR és, juntament amb l’Exposició Prolongada (EP), tractament de primera elecció per la seva eficàcia en el Trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).

El 1987, la Dra. Francine Shapiro estudiant de postgrau en Psicologia estava fent una passejada a “La ciutat dels Gats”, a Califòrnia, quan alguns pensaments pertorbadors que l’havien molestat van començar a desaparèixer d’alguna manera. Va ser percebent que cada vegada que un pensament pertorbador se li creuava per la ment els seus ulls començaven a moure’s ràpidament i d’aquí va treure la teoria que els pensaments pertorbadors estaven correlacionats amb els moviments oculars i això feia que els pensaments sortissin de la seva ment conscient. Va ser llavors quan va començar a experimentar deliberadament. Primer va experimentar amb ella mateixa, pensant sobre coses que en el seu passat i present l’havien molestat mentre movia els ulls i la pertorbació cessava totes les vegades. Més tard, va provar amb amics i coneguts, els demanava que seguissin el moviment dels seus dits com una forma d’ajudar a sostenir els moviments oculars mentre pensaven en fets pertorbadors. Després d’una llarga experiència pràctica va concloure que el procés havia dessensibilitzat els pensaments pertorbadors. Va perfeccionar el procés i el va anomenar EMD (Eye Movement Desensitization) i el 1990, va expandir el concepte cap a EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing). Fa poc, la Dra. Shapiro va dir que va ser un error haver anomenat la tècnica “Moviments oculars”, ja que s’han descobert altres formes d’estimulació bilateral que funcionen bé, com ara l’estimulació auditiva o tàctil, fins i tot per a alguns clients han estat més beneficioses aquestes tècniques, ja que no aconsegueixen moure els ulls amb el ritme apropiat mentre pensen en el record. La doctora ha publicat un llibre anomenat “Getting past your past” que significa “deixar enrere el teu passat” que parla sobre les seves experiències i els beneficis d’aquesta teràpia.

L’EMDR constitueix una alternativa de psicoteràpia efectiva i de resultats perdurables en pacients amb TEPT i en trastorns associats a l’espectre del trauma.

S’utilitza habitualment en víctimes de violacions, assalts o altres fets violents; també s’ha emprat per a intervencions in situ en llocs afectats per desastres naturals o provocats per l’home (per exemple, amb els 220 nens víctimes de les inundacions d’abril de 2003 a Santa Fe, Argentina).

No obstant això, com la pròpia Francine Shapiro assenyala:

“Molts de nosaltres pensem que el trauma consisteix en els grans esdeveniments que apareixen als diaris. En l’imaginari popular, s’identifica com a víctimes d’un trauma veterans de guerra o els supervivents d’una catàstrofe natural o un atac terrorista. Però, per definició, trauma és qualsevol fet que hagi tingut un efecte negatiu durador en una persona. Tots coneixem algú que ha perdut la feina, els seus éssers estimats o simplement les seves possessions i que ha patit veritablement per això. Quan algú veu pertorbada la seva pau d’esperit o bé mai l’ha tingut, es veu exposat a serioses conseqüències físiques i psicològiques, sigui quina sigui la causa. Al marge dels ‘disparadors’, en general les causes es troben en antigues experiències de la vida. A aquestes experiències, les anomenem traumes “.

Aquesta concepció del trauma permet aplicar l’EMDR en casos en els quals, segons el DSM IV, no es compleixen els criteris específics per al TEPT. S’han desenvolupat protocols especials per al tractament de:

  • Dol
  • Traumes recents
  • Fòbies (socials i fòbies específiques: a volar, agulles i altres)
  • Trastorns d’ansietat
  • Dolor crònic
  • Abús de substàncies
  •  



    AMBAR NEWS
    Inscriu-te per rebre totes les novetats d'Àmbar